viernes, abril 13, 2007

EL MOVIMENT REPUBLICÀ, UN TREN EN MARXA

Es compleixen 76 anys de la proclamació de la II República, el primer règim democràtic de la nostra Història, que va instaurar un vertader Estat de dret. Va portar també grans esperances de reforma social, que s’acabaren amb la derrota en la Guerra Civil enfront dels militars sublevats al servei de les classes dominants. Durant quaranta anys, el franquisme va tractar d’esborrar la memòria col·lectiva d’aquells fets, però no ho va aconseguir.

El 14 d’abril continua sent celebrat, cada vegada amb més força, com una data fonamental per al record i per a la reivindicació. Inclús en els temps de la dictadura, moltes famílies treballadores feien el seu particular homenatge privat a la República a través de gestos simbòlics però carregats de sentiment. Després, quan els polítics de la transició ens imposaren la monarquia sense preguntar, la decepció no ens va fer oblidar que el camí és llarg i tot està per fer. Companyes i companys de l’esquerra alternativa assumiren la dura tasca de recuperació del moviment republicà, que ha comptat sempre amb la presència i el compromís d’Esquerra Unida del País Valencià.

Ara podem dir que s’ha assolit una repercussió important. Cada any són més i més joves les persones que se sumen a la multitud d’actes republicans al llarg i ample del País Valencià i de tot l’Estat. Les banderes tricolors onegen a les manifestacions contra la guerra, el 8 de març, el 25 d’abril o el primer de maig. I el 14 d’abril ens trobem tots i totes al cementiri de Paterna per honrar la memòria dels afusellats.

Enguany el tren republicà recorrerà de Nord a Sud el País Valencià ple de persones entusiastes per construir un nou País, una nova societat, on es facen realitat els somnis d’aquells que donaren la seua vida per defensar la llibertat i la justícia social. El moviment republicà està més viu que mai per la participació de les dones i homes que dia a dia lluiten en tots els fronts de l’esquerra: en el sindicalisme, en l’ecologisme, en el feminisme, en la solidaritat amb els immigrants…

No es tracta sols de mirar enrere per recordar sinó sobretot de reivindicar, ara i ací, el nostre dret a la República, és a dir, a la democràcia. L’elecció popular de tots els càrrecs públics és una exigència mínima inqüestionable, però a més cal defensar l’aplicació efectiva dels valors republicans que han guiat les lluites populars des dels temps de la Revolució Francesa: la llibertat, la igualtat , la fraternitat i la sororitat..